ESCULTURES DURES,
ESCULTURES TOVES
Una altra espiritualitat és possible

Com a pertanyents a una arqueologia impossible, les obres presentades, utilitzen el verb de la naturalesa per rebatejar una espiritualitat nova, a l’exercici del propi camí, i que genera una teologia natural de l’escultura, que consisteix en la recerca de raons demostrables, i que inevitablement, fa que l’escultura, s’encamini a un discurs autònom.

Diptic

Collage


ESCULTURES DURES,
ESCULTURES TOVES.
Sala Domènech i Estapà.Del 27 de febrer de 2010 al 27 de març de 2010 Pau Costas, 49 Sant Esteve Sesrovires (Barcelona). auguració: 27 de febrer, a les 20 hores. Es va realitzar la performance inèdita: "La llum 2010” .

 

Marbres, pedres, argiles verges, dibuixos, vídeo; elements que componen aquesta exposició, i que ens endinsen en una nova espiritualitat, que té el seu germen en l’existencialisme camusià. L’absurd, aquí, és l’escenografia d’un camí que recorrem amb aquest mateix llast. I on el verb, que acciona i anomena totes les coses, ens porta inevitablement cap a l’origen primitiu de l’escultura.

A cavall de la religió i l’ètica, només hi ha la naturalesa. Naturalesa que engendra el verb, i que se serveix d’ell, a través del ser humà, per reflectir-se a simateixa. Per veure’s i pensar-se asi mateixa, i fer sonar, les creacions que només parlen d'ella.

Però compte, la naturalesa és salvatge!

Als meus fills